L’Èbola s’ha convertit en un problema de salut i una prioritat de primer ordre

que les autoritats sanitàries del nostre país estant gestionant de la millor manera possible i seguint els protocols que marca la OMS ( organització Mundial de la Salut). No obstant la traducció i la visió que molts ciutadans tenim envers els responsables polítics que han de gestionar aquest problema no es de “gaire confiança”, i això es perillós, no hauria de ser així,...

perquè necessitem saber , necessitem confiar en la transparència davant la informació, la honestedat,  necessitem creure en la integritat dels nostres polítics per gestionar de la manera mes eficaç possible aquesta lacra que està comportant l’Ébola per les persones arreu del món i en particular al nostre país.

I aquí es on es tradueix de nou aquest distanciament entre els ciutadans i la política, entre els ciutadans i els partits polítics, distanciament dels nostres governants. La inseguretat que el fenomen de l’Ébola està generant, torna a obrir dubtes, desconfiances, des del moment en que observem el tractament de la informació interessada, esbiaixada perquè no esquitxi al partit que governa,.... sembla que encara no han après desprès de l’11 M, quan van mentir.

Trencar la confiança es fa de manera ràpida, tornar a reconstruir-la necessita mes temps i la gestió de crisis ha de servir perquè recuperem aquesta confiança, que es la que pot aportar al conjunt de persones la tranquil·litat de que s’estan fent les coses bé, amb transparència, humilitat, honestedat, amb informació contrastada i veraç, i no fent les coses com a un pati de col·legi de veure qui te les culpes:  No es la Conselleria de Sanitat, no es l’hospital, qui te la culpa,.....el responsable es “la treballadora” (Una infermera que havia tractat en Madrid als dos missioners espanyols que van morir per Ébola i que s’ha convertit en la primera persona diagnosticada per Ébola fora d’Africa), que no va seguir els protocols per prevenir el contagi. Molt “lleig” i “molt poc humà”, tot i ser cert la seguretat 100 no existeix, per tant es necessari tractar aquests temes amb delicadesa i respecte , tot i que en aquest moment que escric aquestes línies aquesta infermera està en estat greu i pot morir en les properes hores o dies, no es de rebut que els polítics facin manifestacions de que “estem tranquils” sabent que la “culpable es ella i no nosaltres, que hem seguit tots els protocols i mesures de seguretat”.

Per què serà que els treballadors de l’Hospital no se’n refien, per què tenim una sensació tots plegats de no fiar-nos del tot del que ens diuen,...perquè ens han mentit masses vegades, i potser no hi ha raons o motius, es cert, però les informacions d’aquests darrers anys d’una gran part dels nostres governants amb prebendes, targetes crèdit sense límits, enriquiment personal, recorden aquella frase “jo estic a la política per fer diners”, d’un president autonòmic de Valencia... , les corrupteles generalitzades, que son moltes i no enumeraré,.... mentre la majoria de persones colpejades per la crisis han de  subsistir fent meravelles i confiar en la solidaritat dels altres, més que en els nostres governants,...alguna cosa no va com hauria d’anar. I la gestió de l’Ébola ens torna a posar la por en el cos, generant-se una alarma social, que ens farà mal a tots plegats i potser incrementarà encara mes la nostre desconfiança. Es un escenari que no m’agrada gens, però que tinc l’esperança de que mes tard o d’hora el podrem canviar.

Si vols saber més de lÉbola pots consultar aquest enllaç ÉBOLA que la societat Catalana de Medicina d’Urgències ha fet arribar als seus socis