Fa més de mig segle, Hans Selye va definir l'estrès davant l'Organització Mundial de la Salut com: "la resposta no especifica de l'organisme a qualsevol demanda de l'exterior".

Hem d'afegir a aquests concepte el valor que té la personalidadde cadascú, no tothom té el mateix nivell d'exigència o percep el món de la manera mateixa, per la qual cosa l'organisme no només ha de respondre a les demandes externes, també a les pressions i demandes internes per respondre a les situacions que ens anem trobant a la vida. Per entendre'ns, una persona exigent, o excessivament responsable, amb necessitat de tenir-ho tot sota control pot veure's afectada de manera més negativa per estrès que una altra persona més flexible i adaptativa

Diem que una persona es veu afectada per l'estrès quan a nivell general hi ha un excés de demandes a les quals la persona ha de donar resposta i es veu sobrepassada. La persona corre el perill en l'intent per dominar la situació de patir pertorbacions serioses en el seu equilibri emocional, en forma de símptomes físics com el dolor, alteracions en els sistemes corporals (gastrointenstinal, vascular, arterial, ..), acabant a través del temps en malalties que poden fins i tot tenir conseqüències greus

Estrès vol dir ESFORÇ D'ADAPTACIÓ, i per tant hem d'entendre que tant situacions o canvis positius com negatius poden provocar estrès. Per exemple un reconeixement (ascens a la feina) i un acomiadament poden ser generadors d'estrès. Tot procés d'adaptació comporta una activació de l'organisme per afrontar la situació ja sigui lluitant o fugint.

La manifestació de l'estrès s'observa per la presència d'esgotament físic i emocional, irritabilitat, símptomes d'ansietat, insomni, dificultats d'atenció i concentració, ...

També trobem darrere de l'estrès nombroses alteracions funcionals (alteracions psicosomàtiques), que poden esdevenir en síndromes de dolor crònic, síndrome de còlon irritable, presència de cefalees tensionals, molèsties gàstriques, ...