Si, amb tota rotunditat, es pot canviar. No som iguals que fa uns anys, hem canviat d'opinió sobre les coses que ens envolten amb el pas del temps, hem arribat a apreciar a algú que al principi no ens queia bé, hem superat barreres com la timidesa o hem canviat conductes que ens molestaven. Anem aprenent a partir de l'experiència, del viscut i del sentit. Encara que la nostra personalitat està formada i ens predisposa a actuar i ser d'una manera determinada, podem canviar els gustos, les creences, el físic, els sentiments, la forma d'actuar, en ocasions de forma espontània, altres a partir de l'experiència. Si dirigim aquest canvi serà més ràpid i en l'adreça adequada.
Les persones som el resultat de les influències genètiques, trets de caràcter que ens predisponen i les influències de l'ambient i educació. El pes de l'après al llarg de la infància i de la nostra vida té major pes que la predisposició genètica. Ambdós factors s'influïxen mútuament. En una teràpia anem a intentar modificar aquella part de nosaltres que ens fa mal o que ens genera conflicte, hem de treballar per canviar allò que ens pertorbi, la personalitat i el caràcter romandrà.
Els canvis fan referència gairebé sempre a maneres de pensar (pensaments negatius, derrotistas, o alarmistas), formes de sentir-se com per exemple excessiva tensió o ansietat o conductes poc eficaces. El canvi no és màgic ni sobtat, requereix la participació activa, l'esforç i la constància, al costat del psicòleg en la teràpia s'aniran abordant aquests canvis així com les dificultats que es presentin, de manera que puguin ser eliminats aquests problemes que no et permeten créixer com persona.