Les crisis comporten inevitablement un període de transició (adaptació) a la nova situació que es genera en les nostres vides, en cas de no aconseguir-ho és quan parlem de trastorn adaptatiu. Es desenvolupen símptomes emocionals i de comportament com a resposta als esdeveniments estressants.

Es pot considerar trastorn si els símptomes de malestar físic i emocional es presenten durant els 3 mesos següents a l'inici del problema o estressant psicosocial. La persona presenta i manifesta un malestar acusat, superior a l'esperable en relació amb el desencadenant, o bé pel deteriorament significatiu que ocasiona en la seva vida personal, familiar o social.

En general un trastorn adaptatiu s'ha de resoldre dins dels 6 mesos que segueixen a la desaparició del estressant (o de les seves conseqüències), encara que cada vegada amb més freqüència s'observa a la clínica una prolongació de símptomes més enllà dels 6 mesos, sobretot s'observa en patologies o malalties cròniques, situacions de vida molt desestructurada o multiciplicitat de conflictes.


Els trastorns adaptatius poden classificar segons la simptomatologia que acompanya o predomina en la persona, a si ens trobem:

• Trastorns adaptatius de tipus ansiós
• Trastorns adaptatius de tipus depressiu
• Trastornoos adaptatius mixtos (ansietat-depressió)
• Trastorns adaptatius de la conducta