El terme AGORAFOBIA , prové de agora ( mercat) i fòbia ( por), és a dir por al mercat. Habitualment la agorafobia es presenta al costat del trastorn de crisi d'ansietat o pànic, encara que no sempre.

• La característica essencial de la agorafobia és l'aparició d'ansietat -por- intensa en la persona al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil. O bé en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa el fet de no disposar d'ajuda.
• Aquesta por o temor pot associar-se a tenir una crisi d'ansietat davant determinades situacions, llocs, i pensar que sobrevingui una crisi d'inestabilitat o por a esvair-se, perdre el control, ofegar-se ( per la sensació de falta d'aire), que li falli el cor,....
• Aquesta ansietat sol conduir de forma típica a comportaments permanents d'evitació de múltiples situacions, entre els quals cap citar l'estar sol dintre o fora de casa; barrejar-se amb la gent; viatjar en automòbil, autobús, ficar-se al metro, viatjar en avió; o trobar-se en un pont o en un ascensor.
• Algunes persones són capaces d'exposar-se a les situacions temudes, si bé aquesta experiència els produïx un considerable terror. Sovint, a moltes persones que pateixen de agorafobia els resulta més fàcil encarar-se a les situacions temudes si es troben en companyia d'un familiar o conegut. La conducta d'evitació d'aquestes situacions pot conduir a un deteriorament de la capacitat per a efectuar viatges de treball o per a portar a terme les responsabilitats domèstiques (p. ex., anar al supermercat, dur els nens al col·legi, mèdic,.).
• És un trastorn que pot arribar a ser bastant incapacitant per a la persona que el pateix, ja que limita molt la seva llibertat de desplaçaments . Sense tractament pot evolucionar cada vegada mes restringin aquesta llibertat de desplaçaments sobretot si la persona ho ha de fer sola.