En certa mesura podem dir que totes les persones al relacionar-nos amb els altres tenim un cert nivell de tensió o ansietat social, però que no ens molesta. És a dir ens preocupa quedar bé, que els altres tinguin una imatge positiva de nosaltres mateixos, que ens considerin persones valuoses i atractives i és per això que en donar el millor de nosaltres mateixos, és normal que hi hagi una certa tensió o ansietat social que podem considerar normal.
En l'ansietat social exagerada, existeix una por o temor exagerat a situacions socials, com trobarse en grup, fer gestions, tenir que escriure o signar davant de gent, etc. En graus extrems pot arribar a produir-se una crisi d'ansietat quan la persona es troba davant d'aquestes situacions, i per tant les evita, es llavors quan parlem de fòbia social.
La persona a qui li passa reconeix que aquest temor és excessiu o irracional, tendeix a evitar les situacions (fòbia) o tot i que les afronta ho viu amb terror. L'entenem com un trastorn quan interfereix de manera significativa en la vida quotidiana de la persona.
La persona tem que els altres li vegin com a un individu ansiós, feble, «boig» o estúpid. La por de parlar en públic o trobar-se en situacions socials compromeses és perquè creuen que els altres s'adonaran que la seva veu o les seves mans estan tremolant, o perquè pensen que en qualsevol moment els pot envair una extrema ansietat en mantenir una conversa per temor a no poder articular correctament les paraules. Pot ser que evitin menjar, beure o escriure en públic per por a sentir-se en dificultats quan els altres comproven com els tremolen les mans.
Els individus amb fòbia social experimenten gairebé sempre símptomes d'ansietat (p. ex., Palpitacions, tremolors, sudoració, molèsties gastrointestinals, diarrea, tensió muscular, enrogiment, confusió) en les situacions socials temudes, i, en els casos més seriosos, aquests símptomes poden arribar a convertir-se en autèntiques crisis d'angoixa.
L'enrogiment és molt típic de la fòbia social.