Divendres, 05 Setembre 2014 16:49

Estrès post-vacacional

Taula al programa DIVENDRES de Tv3, dilluns 1 setembre de 2014-

Tornar a la feina desprès del període estival sovint va acompanyat de senyals d'estrès, de caracter principalment adaptatiu, encara que hi han persones que aquestes senyals poden ser de més intensitat.

Sovint ens movem pels tòpics com "la síndrome post-vacacional", encara que radera dels tòpics sempre hi ha una part de veritat. Els canvis que comporta transitar de les rutines, obligacions, responsabilitats, estrès, horaris, transport i desplaçament quotidià al moment de vacances, on canvien de manera radical les nostres costums i ordre quotidià, i retornar de nou a la feina, exigeix un temps breu d'aclimatació, d'adaptació, que sovint te el seu reflexe en senyals corporals i psicològiques, com esgotament o cansament, pèrdua d'interés o un cert desànim, dificultats per dormir,  estats d'irritabilitat,...que sense ser greu pot comportar molèsties i certa preocupació. Però en definitiva no es un problema ni una malaltia.

Es un moment de "voluntat de canvis", un altre tòpic, però que també amaga una part de veritat, una necessitat de plantejar canvis que les vacances han posat damunt la taula: la manera en que vivim, en una societat del rendiment, de pressió, de ..."si que es pot",...."podem".... no hi ha res impossible, de crisis, d'inseguretat i por davant el futur,..... es un moment de bons propòsits: DEIXAR DE SER ESCLAUS EN LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI, ja que la societat del rendiment porta a les persones a l'esgotament, al cansanci, i en alguns casos pitjor: A L'INFART PSIQUIC, a estar cremats amb la vida i condicions laborals que patim,....i per tant, a partir d'ara hem de canviar coses. Quines? doncs sempre son les mateixes: fer una mica més d'activitat física, restar mes temps amb la família, els amics, fer aquelles activitats que sempre hem pensat que ens agraden o motiven i mai no podem,....ah! i sobretot fer inglés o xinés , que es el futur,..... per ser un esclau cultivat, amb mes poder adquisitiu i mirar si d'aquesta manera podem comprar mes felicitat. Perquè en definitiva es tracta d'això, de transitar per la vida de manera que valgui la pena, sentint-nos mes bé , viviint la vida de manera mes plena, menys acelerada, més auténtica,...sembla que les vacances ens han permés PENSAR, i moltes de les coses que hem vist de nosaltres i del nostre estil de vida sembla que no ens agraden. 

A la societat del rendiment, i li podem dir també la societat que existeix a partir del consumir, ( si no consumes no vales, si no consumes porque no tienes es porque no eres emprendedor) no sempre ens deixa temps i avegades ni voluntat, de PARAR,....i us preguntareu parar per què? Per PENSAR, perquè totes les coses i els canvis també , comencen al CAP i desprès intentem portar-los a la pràctica, com vaig llegir una vegada no se on, les coses pasen 2 vegades, la primera al cap, la segona quan ho fem. Si aconseguim PARAR, desprès la feina de canviar coses es mes senzilla, només cal primer un pas, desprès un altre. Passes senzilles, curtes, realistes, i perseverar. 

Cerca

Hemeroteca

amnistia

Contacte

ANDRÉS CUARTERO BARBANOJ
PSICOLOGIA CLÍNICA
Carrer d'Anselm Clavé, 28
08830 Sant Boi de Llobregat, Barcelona

icon telf+34 936 528 332

icon mailandres@andrescuartero.cat