El dijous, 26 de juny de 2014, el SEM  va cel.lebrar a la Facultat d'Infermeria i Medicina de Girona una jornades adreçades a professionals del sector assistencial i sanitari d'urgències

amb l'objectiu de debatre la seva funció, les noves eines per millorar el servei i les repercussions socials que implica la difussió dels succesos relacionats amb les emergències als mitjans de comunicació.

Va tenir lloc una taula rodona en finalitzar les diverses ponències, sobre REPERCUSSIO , IMPACTE I SEQÜELES D'UNA CATÀSTROFE en la que va participar, Andres Cuartero Barbanoj cap de l'equip de suport psicològic del SEM, Tura Soler periodista redactora en cap del diari EL PUNT AVUI, Xavier Burjons, cap de comunicació dels serveis de salut de Girona, Ana Quintanas professora de filosofía de la UdG i membre del comité d'etica assistencial de l'Hospital Josep Trueta de Girona. Moderant Glòria Ametller, periodista responsabloe de comunicació de l'Institut Català de Salut ICS.

El tractament informatiu acompanyat d'imatges espectacularitzades, sensacionalistes, que miren de commoure a l'espectador sovint amb imatges sòrdides o fent servir als afectats, com a expressió viva del dolor, que pot provocar una catàstrofe, no només atempten contra el dret a l'intimitat sinó que poden provocar greus problemes de salut.

Els afectats per una catàstrofe es troben en un moment molt sensible i vulnerable, intentant recuperar-se del cop rebut i de les pèrdues sufertes, i es en aquest moment que la exposició a imatges "sensacionalistes" poden dificultar aquesta recuperació, de manera que les persones re-experimenten la vivencia traumàtica ( vindria a ser com si una persona que te una ferida en un braç, no parés de remenar-la, provocant que aquesta ferida costi mes de cicatritzar). 

Però no només els afectats directes per una catàstrofe es poden veure afectats per aquestes imatges, els espectadors, o supervivents il.lesos que han estat propers al lloc de la catàstrofe, si es veuen sotmessos , exposats a aquestes imatges poden tenir reaccions d'estrès psicològic. Existeix una gran variabilitat de respostes , que poden anar de senyals de preocupació i pensaments negatius, que solen desaparèixer en pocs dies però també podem trobar persones amb simptomatologia d'estrès traumàtic.

Els estudis realitzats amb població general de NY desprès de l'11S, amb escolars a Madrid desprès de l'11M i un altra estudi que es va fer amb 4000 ciutadans de Boston tras els atemptats amb bombes mentre es celebrava la marató a aquesta ciutat, son similars en les seves conclussions:

En el cas de menors es va presentar un 5% de nois entre els 5 i els 12 anys amb simptomatologia d'estrès traumàtic

En el cas dels escolars de Madrid es donava una mitja d'entre 3 i 5 hores d'exposició a noticies i imatges TV dels atemptats, amb el agravant que prop del 70% d'ells ho feien sense supervissió o caompanyament patern i sense explicacions a l'escola.

Tots els estudis incideixen en la idea de que la exposició a imatges de catàstrofes, atemptas, i mes si aquestes son sensacionalistes, poden tenir series repercussions en la salut d'algunes persones, Tots els estudis son coincidents també en el important paper que tenen els pares i mestres, en el cas de nens petits per ajudar-los a entendre el que ha passat.

La informació es necessària, es un dret que tenen els ciutadans i una obligació en els periodistes, aquesta informació i les imatges que l'acompanyen han de ser tractades amb sensibilitat i empatia envers afectats i familiars, i amb rigor informatiu. Les imatges sórdides no augmenten la qualitat de la informació sino que busquen provocar emocions , generar interés en direcció a tenir més audiencia o en ser els primers en oferir aquestes imatges.

Per a les persones afectades i familiars, malgrat es difícil, en els primers dies i setmanes, mentre es repeteixen constantment imatges de la catàstrofe, es recullen testimonis o es presenten declaracions d'afectats, el millor es no exposar-se a tot aquest espectacle sensacionalista d'imatges, per tal de no re-experimentar negativament la experiencia viscuda.