Les mobilitzacions convencionals de la societat civil han anant perdent força a les democràcies representatives, ja que no troben receptivitat en els governants, " no els afecten", " no escolten",
els hi costa seure per negociar a priori,....ja que tenen el mandat de les urnes i amb això n'hi ha prou,...d'aquí prové que apareixen noves formes de mobilització i pressió que han demostrat " que si es pot".
Aquestes formes tenen l'objectiu de despertar l'interès de mes gent, sobretot captar l'interès dels mitjans de comunicació per multiplicar els efectes i arribar a moltíssim mes gent . I es evident que per despertar aquest interès s'ha d'alterar el ordre quotidià de les coses, dels usos,...ocupant els espais públics, les universitats, els carrers i places,... on fer debats, negociar, participar, de manera pacífica , per fer que els governants escoltin i canviïn les seves polítiques. En aquesta alteració de l'ordre quotidià no s'hi val tot, d'aquí be la necessitat de reglamentar l'us i activitats als espais públics com ara la Universitat de Barcelona.