COMPLEXITAT DEL TREBALL AMB SUPERVIVENTS DE SUÏCIDI

Enllaç a video https://www.youtube.com/watch?v=FqbPPKXUVQk&feature=youtu.be 

Alguns autors i experts quan es refereixen al suïcidi parlen d’experiència esgotadora per als supervivents. El psicòleg que intervé amb supervivents i que vol ajudar, segurament es convertirà en receptor de moltes demandes a les que no serà fàcil de donar resposta professional. Aquest també és un dels principals motius que inspiren aquesta guia.

La mort per suïcidi suposa un repte per als que queden enrere, que es veuran abocats a un treball dificultós i esgotador, i es un repte també per al professional que ha d’abordar en les primeres hores les reaccions dels supervivents:

• perquè no ho entenen, sovint no comprenen els motius ni per què així. Fins al punt de dubtar fins i tot que hagi pogut ser així. Alguns fins i tot arriben a construir una narrativa que explicat que estat un homicidi amagat com a suïcidi (això es dona freqüentment en suïcidis de cossos de seguretat)
• Perquè els sentiments de culpa són intensos; «si ho hagués sabut, si m'hagués donant compte, si... si... si...».
• Es veuen confrontats i envaïts pel dolor de la pèrdua, i al mateix temps per les imatges traumàtiques de com s’ha produït la mort. En molts casos són els familiars els primers en trobar-se el cos sense vida, a l’entrar al domicili (la majoria per penjament o tret al cap), o en la via pública quan arriben a casa i el cos és al terra (precipitació des del domicili). Dificulta entrar al domicili o el retorn a casa més endavant, per la reexperimentació. Sovint són els mateixos familiars qui inicien les maniobres desesperades de reanimació, són qui truquen als serveis d’emergències, sovint han de preveure què fan amb els menors mentre no arriben els professionals...
• Hauran de vèncer l’estigma, potser no tindran la mateixa ajuda del seu entorn si s’hagués tractat d'una mort per accident o malaltia.
• Si les morts sobtades deixen molts fronts oberts per als que queden enrere, en el cas de suïcidi adquireix més virulència i intensitat, per la manera de posar fi a la vida de forma voluntària, sense permetre realitzar un tancament en la relació, acomiadar-se, resoldre assumptes pendents, obrint moltes dubtes en el paper percebut que han pogut jugar els supervivents
• Hi ha una confrontació mental, molta confusió moltes preguntes i no hi ha respostes. La persona busca i rumia cognitivament per trobar una justificació racional, una causa mitjanament acceptable, reconstruint de manera rumiadora i obsessiva els esdeveniments i l’escenari, una vegada i una altra, buscant entendre, tenir control.
• L’estigma i la culpa els pot acompanyar total la vida (secret familiar), fins i tot pot durar generacions. Tot i haver passat temps és freqüent escoltar comentaris com «mireu: aquesta és la casa del que es va suïcidar», «aquí arriba el pare del que es va suïcidar, segurament no l’estimaven prou ».
• Esgotador pel fet de conviure amb l’ambivalència, d’haver estimat i conviure ara amb emocions negatives com l’enuig envers la persona que s'ha tret la vida. Impotència i ràbia per la decisió i per no compartir. Es tracta d'una mort que no ha pogut anticipar i en la qual el propi mort és l'autor.
• Paradoxalment poden haver-hi també situacions d’alleujament en als supervivents. No són les mateixes reaccions quan ha estat un primer i únic intent que ha conclòs amb mort que quan hi ha hagut abans intents previs. El fet d’entendre que el suïcidi ha estat intentat en altres ocasions permet elaborar un petit explicatiu per a la família. No obstant això és també una situació d’alta intensitat.