La Manada” que coopera per abatre les preses. No m’he pogut estar d’escriure,...

Els experts en comportament animal, els etòlegs que en saben mes que jo per descomptat i que es dediquen a estudiar el comportament instintiu i innat dels animals en el seu ambient natural potser es posarien les botes analitzant el cas del judici de “la manada”; 5 homes de festa  que estan acusats d’agredir sexualment una noia de 18 anys el juliol de 2016 i que en l’actualitat es noticia de primera plana al celebrar-se el judici i més quan el jutge del cas admet com a probes de la defensa dels acusats diversos enregistraments per part de detectius de la vida quotidiana de la noia en els dies posteriors a l’agressió. Potser des del punt de vista judicial i de drets, res a dir, tampoc soc massa expert en aquest tema, però si mes no, aquests fets han tornat a aixecar una gran polseguera. Potser ara no es un tema de l’antic règim que encara es viu sinó un patró de funcionament i actituds masclistes de la nostre societat que continuen més vives que mai al nostre voltant.  

Normalment, “ La manada” d’animals només requereix que els seus membres caminin junts, i sovint de caminar junts desenvolupen relacions importants i una gran cooperació per abatre les seves preses. El judici ja té sentencia, un grup que s’autodenomina “la manada”, ja es suficient per autoculpabilitzar-se, el llenguatge o millor dit el llenguatge que fem servir no es “neutre”, encara que no totes les “manades” son iguals, com no  tots els llops són iguals

Dins la manada, l'estratègia de grup és clau, per exemple el  llop utilitzarà diverses estratègies per donar caça a la seva presa, a l'estiu, tendiran a portar a les seves preses cap a zones rocoses, pantans o rius. A l'hivern, en canvi, la seva simple presència pot fer que un cérvol es posi prou nerviós per quedar atrapat a la neu. Estant de festa la manada de la que parlem ( no la dels llops) fa servir estratègies instintives i racionals, acompanya la seva presa per en un moment determinat saltar a la seva jugular ( quan mes confiada està la presa), per tant per sorpresa i de forma inesperada. Aquesta es una de les característiques principals de l’estrès traumàtic, quan la persona de manera sobtada ha de fer front a una situació que posa en perill la seva vida o la seva integritat. En el món animal i nosaltres en som d’animals i mamífers, quan ens veiem atrapats o perilla la nostre supervivència la primera resposta instintiva que fem servir es fugir per posar-nos a salvo , si no podem fugir intentem lluitar i quan resulta impossible qualsevol d’aquestes opcions, la persona queda en estat dissociatiu o congelada ( el mateix que els animals). La presa es fa la morta, es congela, perquè d’aquesta manera el depredador es desorienti o perdi interès en la presa i d’aquesta manera pugui sobreviure a l’atac. Així es com va funcionar i reaccionar aquesta noia i que per desgracia com moltes altres dones a vegades es culpabilitzen per si hagessin pogut actuar d’un altre manera. No es possible actuar d’una altre manera quan ens veiem amenaçats, aquesta resposta es instintiva, defensiva, i no la decidim nosaltres quan estem en estat de shock. No et conec, però puc dir-te que “ no tens la culpa”

Dins “La manada” no tots els membres actuen igual per descomptat, potser alguns son més actius, d’altres actuen com a observadors, però els que observen dins el mon animal es per aprendre ( son els mes joves) i en el mon dels homes, per la justícia son còmplices i culpables ja que disposen de còrtex per pensar a diferencia del mon animal i per tant d’actuar per no fer mal, cap no ho va fer. Penós i trist, pel mal causat a aquesta noia sobretot i a la societat en general

Potser estem davant d’un cas que en aquests cas per sort s’ha convertir en mediàtic, es a dir està sota el focus de la societat en general i per tant tots els actors en aquest judici, començant pel que té mes poder, el jutge, ho tindran més difícil per deixar-se influir pels patrons “alfa” del món maculí, perquè masses vegades hem vist que justícia i veritat, justícia e imparcialitat, justícia i igualtat, no sempre han estat a l’alçada de les circumstàncies