Els darrers incidents a França, Niza, així com d'altres anteriors de llops solitaris o cel.lules yihadistes han començat a ocupar el imaginari de molta gent en forma de por.  El terror es present en forma de major alerta i vigilancia, existeix una majorr sugestionabilitat davant incidents que a priori no son una amenaça, però hem de tenir en compta que les reaccions de pànic tant individualment com colectiu, poden respondre tant a una amenaça real com a una amenaça no real ( percebuda o interpretada erroniament).  Sobretot en escenaris que guarden similituds amb els fets de Niza o Paris, com per exemple participar en activitats d'oci nocturn, centres comercials, multituds al carrer veient focs artificials o celebrant alguna activitat . El pànic col.lectiu es resultat d'un procés psicològic de contagi, en entorns de gran desinformació ( no se sap el que passa), i ambiguetat que fa que es disparin els rumors i la gent pugui sortir en estampida,  el que pot comportar consequencies tant negatives com si realment estiguéssim davant d'un incident critic o atemptat. D'alguna manera el sentiment de confiança i seguretat en el desenvolupament quotidià de les nostres vides a les ciutats s'està veient alterat per els darrers aconteixements d'homicides suicides, llops solitaris,  perturbats, etc..

 Reacció de pànic colectiu davant un flashmob de un grupo de turistas en Platja d'Aro