Al cinema es crea un ambient amb personatges i ficcions que juga amb la IMPREDICTIBILITAT ( tensió i suspens, molt vinculat a imatge, so, ambientació d’incertessa) i la MANCA DE CONTROL d’aquests personatges SOBRE EL QUE ESTÀ SUCCEINT,  si mirem es el que ens fa por a la majoria d’éssers humans, el plaer, prové PER EXEMPLE

• d’estar exposats a la por ( reaccions) amb la seguretat de que som  a la butaca del cinema, lloc segur. Alfred Hitchcock decía: “a la gente le gusta tener miedo cuando se sienten seguros”. Per això no sortim corrents, es un ambient de seguretat,i a mes estem envoltats de molta gent
• Una barreja d’excitació i alleujament ( poc espai)  i al mateix temps
• La activació sostinguda, provoca plaer, quan es dona simultàniament amb expectatives o esperances de desenllaç positiu, quan el personatge surt indemne. Es el mateix que quan sortim d’una atracció
• La excitació al segregar adrenalina, fa que desconnectem dela vida mundana, estresant o de problemes, es un bàlsam per a la persona. No en canvi pr a les persones sensibles ue es tot el contrari
• També si el desenllaç es negatiu, provoca alliberament d’aquesta tensió sostinguda , el final del film
• Cinema de terror connecta amb pors instintives, la foscor, les situacions amagades, del ser humà quan era a les cavernes o a la natura
• Cinema de terror també funciona com un catalitzador dels nostres instints mes agressius o violents cap a formes socials mes adaptatives
• Pot funcionar com una catarsis, descarrega ( plaer)
• El terror pot donarse de cop poc a poc,aquí radica la qualitat o creació diferent, la modulació d’emocions