Se’n parla, perquè costa trobar paraules per descriure la sense raó dels assassins, de la  barbàrie d’un boig, l’acció d’un radical islamofeixista, o un llop solitari,... tant se val, un assassí de masses. Amb la seva acció ha tallat de cop la vida d’essers humans grans i petits mentre gaudien d’una nit d’estiu i focs artificials, ..ha deixat moltes famílies colpides pel dolor i a tota la societat intentat comprendre aquest sensesentit .

Aquests actes intencionats que provoquen la mort de persones son difícils d’entendre i per tant d’assimilar. Busquem explicacions des de totes les vessants, polítiques, ideològiques, religioses, sociològiques i també psicològiques , dos son les explicacions que sobresurten per damunt d’unes altres; es tracta d’un boig ( un malalt mental) o un islamista “radicalitzat” per matar.

Des d’una vessant humana, per fer una cosa així, s’ha d’estar boig, podem pensar que una persona que comet aquesta barbàrie no ha d’estar amb el cap ben moblat, o li han fet un rentat de cervell. Potser hi ha una mica de tot.

Des d’una vessant política, sociològica; es busquen les arrels en la nostra historia recent i no tant recent des de molts punts de vista; uns indecents que decideixen anar a la guerra per enderrocar dictadures per interessos econòmiques o geoestratègics  sota l’excusa d’armes de destrucció massives, ( i es fan una foto per a la posteritat, desprès s’empenadeixen d’haver-nos mentit) els moviments islamofeixistes, lluites religioses, desigualtats socials o fractura social ( l’ascensor social s’ha espatllat), la humiliació d’orient davant occident,... Potser també hi ha una mica de tot.

I la pròpia responsabilitat de l’actor d’aquesta barbaritat? A vegades ens oblidem que el principal responsable d’aquets actes es de la persona o persones que els cometen, per moltes raons i executors o inductors que hi hagi al darrera,.. es freqüent en la història del ser humà que aquest fugi de la seva responsabilitat i la projecti en els demés,  per ser jo bo resulta que tu o els altres han de ser els dolents, si em separo la culpa es de l’altre , si tinc una ordre d’allunyament perque agredeixo la meva parella es perque ella s’ho mereix i el sistema judicial està corromput, m’ha tret el dret de propietat i de fer el que vulgui amb la meva dona i la meva família, si les societats promouen la llibertat i la igualtat son societats infidels i corruptes i s’ha d’acabar amb elles, la veritat la tinc jo i la teva veritat no existeix, es el “mal”,.... i si a la vida les coses no em vam bé ( entenent que hi ha molts condicionaments) la culpa es de la vida que en fan viure en aquesta societat, ...tot s’hi val per no assumir la pròpia responsabilitat, les pròpies limitacions, sense ser conscient de que com a individus som els màxims responsables de conduir les nostres vides de la millor manera possible, amb anclatges forts sustentats en la educació i valors compartits de tolerància, igualtat i respecte envers els demés.